Custòdia del territori

LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI

La custòdia del territori és una estratègia de conservació d’espais naturals que es fonamenta en la participació activa i corresponsable de la societat: propietaris dels espais, entitats de conservació, empreses, ciutadania, administracions públiques, etc.

L’aplicació d’aquesta metodologia de conservació es plasma en els acords de custòdia (pactes voluntaris) que s’estableixen entre propietaris privats de finques a Catalunya i entitats sense ànim de lucre principalment, que volen conservar un espai o una espècie de flora/fauna determinat. La premisa de base és que conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, com sovint es pensa, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden i han de contribuir-hi.


On s’aplica la custòdia del territori?

En finques o espais d’arreu del territori que tinguin un interès especial per la fauna, la flora, el patrimoni cultural o els paisatges que acullen o que podrien acollir si s’hi apliquessin les mesures adequades. Aquests indrets poden ser forestals, agrícoles, fluvials, marins o fins i tot urbans.

Aquestes finques solen ser de propietat privada, tot i que els instruments de custòdia també s’utilitzen en finques de propietat municipal que pertanyen a ajuntaments i a altres administracions locals. De vegades els terrenys on actuen les entitats de custòdia són de domini públic (això vol dir que pertanyen al conjunt de la societat), com ara els espais costaners i marins, o els rius i rieres.

Les finques poden estar o bé incloses dins d’espais protegits legalment (parcs naturals, reserves naturals, Xarxa Natura 2000, etc.) o bé fora d’aquests espais naturals protegits. En el primer cas, la custòdia del territori complementa i reforça la protecció legal.


Beneficis de la custòdia del territori per a la natura i per a les persones

Per a aquelles persones amb un gran compromís ètic amb la natura, els beneficis de participar en alguna iniciativa de custòdia del territori abarquen beneficis intangibles (satisfacció personal, reconeixement social, aprenentatge....). També abarquen beneficis tangibles de tipus econòmic (amb incentius o avantatges fiscals quan el marc legal és favorable).

Per la seva banda, les entitats de custòdia solen oferir assessorament tècnic i legal a la propietat per gestionar millor els seus terrenys i, en alguns casos, acció directe sobre la finca (ja sigui gràcies a ajudes, aportacions econòmiques, voluntariat, etc..).

A més, la custòdia del territori també pot generar beneficis econòmics amb enfocaments més mercantilistes, com ara en el marc de l’economia verda (ingressos derivats de la venda de productes agroalimentaris locals, de serveis relacionats amb l’ecoturisme o activitats educatives.


L’aplicació de la custòdia del territori a Catalunya

L’any 2012, a Catalunya es van comptabilitzar 634 acords de custòdia (un 2% del territori català, amb un increment de 257 acords (40,3%) respecte les dades del 2009.

És a dir, s’han establert més de 600 pactes voluntaris per conservari determinats espais. Aquests pactes es materialitzen en les diverses accions de conservació que conjuntament duen a terme propietaris i entitats de l’espai a conservar.

L’augment de nous acords de custòdia en els darrers temps rau en la creixent necessitat de conservar espais naturals d’elevat valor, tot complementant la tasca de les administracions públiques. De fet, un 80% del territori català són finques privades; la majoria dels propietaris d’aquests espais no tenen els recursos ni els coneixements necessaris per conservar els valors naturals de les seves finques.